El fet de jugar ens transmet el valor de lo immaterial, el joc pel joc, pel plaer de jugar. Provoca la comunicació directe entre una, dues, o més persones independentment del sexe o edat que tinguin. La concentració en l’aquí i l’ara, ens fa viure el present de forma intensa. En aquest moment, res és més important que fer punteria, o resoldre l’entrellat, o animar al company. Vist així és una eina molt beneficiosa a l’hora de crear dinàmiques de grup, en quant a la superació personal, en la cohesió de grup, superant totes les barreres que impedeixen a vegades a l’ésser humà ser lliure.

El fet que es pugui jugar al carrer encara és una avantatge més gran a l’hora de poder compartir aquest moment tan alegre, màgic i especial amb persones que potser no coneixem i no haguéssim conegut mai, ràpidament i per art de màgia es genera el diàleg a través de joc, i ja hi som. És tan fàcil obtenir un somriure, una abraçada, que el fa, jo crec, una de les claus per a acostar-nos a la felicitat i la alegria de viure.

No em vull descuidar la importància que té promoure el joc tradicional al carrer per a la gent de tercera edat, com a element integrador d’aquest col·lectiu, moltes vegades oblidat sense adonar-nos. És increïble veure la quantitat de batalletes que sorgeixen un cop veuen el desplegament del material en el carrer o la plaça, i poden gaudir d’aquest record que els transporta a un viatge ple d’aventures.
Per tot això, és molt recomanable compartir una estona de joc amb els que més estimem, i tindrà efectes molt beneficiosos en la nostra relació envers als altres.